Les cerveses Stout i Porter destaquen per tenir aromes que ens permeten identificar els malts torrats que s’utilitzen en la seva fabricació, i que ens recorden cafè o xocolata, en aquest cas amb sucre.
sucre de llet li aporta una cremositat i dolçor que la fa molt agradable, com si fos un cafè espresso amb sucre.Tal i com l’hem fet nosaltres, els llevats li han aportat els aromes afruitats que acompanyen i arrodoneixen la dolçor, afegint complexitat al gust i aroma.
Alc. 5,5% / DO 1064 / IBU 25 / Color 80 EBC
L’excepció
Diuen que sempre hi ha d’haver una excepció que confirmi la norma, i en el nostre cas, és aquesta. Afegint lactosa a la recepta d’aquesta cervesa ens hem saltat la norma que ens vam autoimposar d’utilitzar només els quatre ingredients essencials de la cervesa, sense additius, ni adjunts, ni conservants, ni colorants, ni ingredients tecnològics, res més que aigua, llúpol, llevats i malts. Però el cas és que volíem fer una Milk Stout, i aquest és un ingredient essencial d’aquesta recepta, i es posa, o no es fa, seria com voler fer una radler sense llimona. I això no vol dir que aquest sigui l’inici de la fi de l’estil WHYM de fer cervesa artesana, senzillament és això, una excepció.
Història
Les cerveses d’estil Porter i Stout van estar en els seus orígens (a finals del segle XIX i incis del XX) molt relacionades amb el concepte de la cervesa com a aliment. En el cas de les Milk Stout es va reforçar afegint als ingredients essencials de la cervesa (aigua, maltes, llúpols i llevats), el sucre de llet, un subproducte natural de la fabricació del formatge. Aquesta idea va tenir molt èxit, fins al punt que s’arribava a recomanar a les mares que alletaven els seus fills, fins que a mitjans del s. XX, les autoritats britàniques van prohibir la denominació “Milk”. Less